GABI MOLERO: PROTAGONISTA A ESPORTS PENEDÈS

  Gabi Molero,que igual et monta una melé que un castell amb folre va ser protagonista a esportspenedes.cat .Us adjuntem l´entrevista que li han dedicat:

http://www.esportspenedes.cat/ep/index.php/component/content/article/1788/1788

Gabi Molero guanya el Campionat d’Espanya de 1ª Nacional
Gabi Molero Cot té 29 anys, està casat amb una vilafranquina i és pilier de 1ª línia. Juga a rugby. Molero fa sis anys que viu a Vilafranca. La seva primer vinculació amb la comarca va venir arran dels castells, ja que des de l’any 2002 forma part de la colla castellera dels Xicots de Vilafranca i a partir del 2004 ha participat en construccions de la colla. A les seves esquenes hi podem comptar grans castells de la colla com el 3 i 4 de 8 i els intents de 3 de 9 amb folre i del 5 de 8. El Gabi també forma part del ball de gitanes de la vila, n’és l’Estaquirot.

Molero és el pilier del RC HospitaletMolero és el pilier del RC Hospitalet

Avui parlem amb ell perquè Molero acaba de guanyar el Campionat d’Espanya de 1ª Nacional de rugby, abans però coneixerem una mica més el seu paper dins l’equip i la seva trajectòria. 

Què és ser pilier?

La posició de pilar és una posició tècnica que forma part dels davanters i estan al capdavant de les meles. A priori aquestes posicions les ocupen els jugaden amb més pes i força que a la vegada són els menys ràpids, però en el rugby modern això està canviant.

Perquè vas escollir jugar a rugby?

Vaig començar tard, amb 17 anys i vaig entrar directament a la categoria sènior. Vaig escollir-lo perquè és un esport que s’adapta a les meves característiques, siguis gram, alt, prim, fort, baix,… tothom troba el seu lloc al rugbi, al contrari del que molts pensen. Per jugar a rugbi no s’ha de ser molt gran.

Quina ha sigut la teva trajectòria?

Sempre he jugat al RC Hospitalet, malgrat que vaig estar un any al RC Sitges i un altre al CR Castelldefels, club del qual sóc fundador. Malgrat tot, sóc i he après a jugar a rugby al “Hospi”.

Havies guanyat algun títol fins el moment?

Sí, amb l’Hospitalet vaig guanyar el mateix títol que he aconseguit ara, el campionat d’Espanya Nacional i el Sots-campionat d’Espanya de Diviso d’Honor B. Gràcies a això vam jugar 2 anys a l’èlit del rugby espanyol, a Divisió d’Honor, jugant contra equips de la categoria de la UE Santboiana, el degà del rugby, el Canoe,… desprès també vam guanyar la Copa Catalana, un Campionat de Catalunya,…

Aquest cap de setmana has afegit un nou títol al teu palmarès

Vam jugar la final del Campionat d’Espanya de 1ª Nacional i vam quedar campions dels quatre grups d’aquesta divisió.

Gabi Molero amb l'equip després de guanyar la final del Campionat d'Espanya de 1ª NacionalGabi Molero amb l’equip després de guanyar la final del Campionat d’Espanya de 1ª Nacional

 

Com ha sigut l’evolució del torneig?

És un projecte que vé des de fa tres anys, no es pot resumir només amb aquesta temporada.

Els entrenadors, Diego Godoy i Paco Baena van agafar les regnes del primer equip l’any en què quasi bé baixa a categoria regional i aquesta temporada hem fet una temporada perfecta 19 victòries amb 19 partits jugats.

Quin paper tens dins de l’equip?

El meu paper durant aquestes dues últimes temporades ha sigut una mica secundaria, sobretot per temes laborals i per una lesió. Tot i això, no em puc queixar ja que he jugat molts minuts perquè la posició de primera línia és molt especifica. Per exemple no vaig jugar ni un minut en tota la primera volta per la lesió que arrossego i en el darrer partit de lliga regular em vaig tornar a lesionar i no vaig poder jugar la promoció només la final a Saragossa davant del Hercesa de Madrid.

Què va representar per tu jugar-la?

Va ser increíble, va ser la culminació d’una gran temporada, ha sigut un premi després de la lesió. Vaig voler recuperar-me massa ràpid i no vaig poder jugar la fase d’ascens però per sort he arribat a la final i l’hem guanyat. Ha sigut molt emotiu poder aportar el meu granet de sorra després de totes les lesions.

També vull fer un esment especial a l’aficció, el jugador número 16, que ens ha donat suport en els partits de promoció acompanyant-nos també en desplaçaments. Apuntar que el partit decisiu que ens servia per pujar a Divisió d’Honor B al camp hi havia més de 1000 persones.

I ara? 

Ens espera una temporada molt dura a Divisió d’Honor B, la que seria la Segona Divisió del futbol, on esperem assentar-nos per intentar a mig termini, fer el salt a Divisió d’Honor.

Darrera actualització ( dijous, 21 d’abril de 2011 10:36 )